Canviant el concepte de "CAPSA DE SABATES"

Un disseny interessant! funcionalitat, estalvi de material i reciclatge.


Trobem les bambes a:
http://www.newtonrunning.com/index.php

disseny per al 90% de la població

Nous telèfons i reproductors, neveres amb televisió, pantalles planes integrades al seient del cotxe... Tot són dissenys, objectes creats a partir d'una necessitat, teòricament. Es creen realment per a satisfer necessitats o en creem de noves? el 10% de la població té les necessitats bàsiques cobertes i es pot permetre consumir-ne de noves. És simplement, una crua realitat rendible. I si ens plantegem canviar el rumb i dissenyar per al 90% restant? Aquest segment de població necessita cobrir les necessitats bàsiques.

«Del total de 6.500 millones de habitantes del planeta, 5.800 millones, o, lo que es lo mismo, el 90 %, tienen escaso o nulo acceso a la mayoría de los productos y servicios que muchos de nosotros damos por sentados; de hecho, casi la mitad no pueden acceder de forma habitual a alimentos, agua potable o cobijo», s'afirma a la web other90.cooperhewitt.org.
A la mateixa web s'explica que als anys 1960 i 70, economistes i dissenyadors van veure la necessitat de crear solucions simples i de baix cost però funcionals per erradicar la pobresa. Més recentment, dissenyadors estan treballant directament amb els usuaris finals dels seus productes, emfatitzant la co-creació per a respondre a les seves necessitats. Aquest és el rumb!

ESCRITS by Petit Delice

ALTAMENT RECOMANABLES!


Pere Juan III el Bandoler

Fou un dia com el d'avui
que se’m presentà Pere Juan III el bandoler,
a les portes del castell trucà,
amb sis sacs de pedres a la mà,
i digué;
Molt bon dia tinguéreu senyor sarraï,
que a primera vista diria que va fart de vi,
fóreu tan amables, ruents i ven ansiamats
de portar-me davant de
Felip quint l'esvalotat,
el que sempre va tort i amb el caldoset escagassat,
fill de Ferran I el verdader timoner
i fill de Sofia VII la cerimoniosa la que tenia la cresta ronyosa?

O bon Pere Juan el bandoler,
el que tenia una cama feta de paper,
veig que bona vista teniu, el Jabalí sota el cementiri ja no hi viu
doncs fart de vi, mistela, aromes de montserrat i anís del mono barat,
hasta els collons se m'han emplenat, i collons que si vaig amarat.
Doncs Felip quint l’esvalotat el del morro picat
aquí present no està, sis sacs de merda a cada dit gros de la mà
a les contrades de nostre mon senyor Agustí el 80è, el que de mascota tenia un bè i no sap ningú ben bé perquè,
Ha dit que anava amb un cavaguet, 8 ofals i una arada, si el Fermin no me l'ha mangada,
deixi passar una tardia d’una hora, tres quarts i un dia,
i segurament haurà tornat amb la mini retro del Semalia

Així que el nostre amic Pere Juan III el bandoler,
fartaner de vi, del bon amic sarraï,
marxà ha fer temps per les contrades de nostre molt il•lustrissim Geroni Simeó,
el que caçava la perdiu a cops de bastó i no les tocava ni de resquitlló.
Tot caminant es topà amb l’Aparici,
el, que llençà pedres al cap de la gent, doncs, tenia com a vici,
i Pere Juan no fou pas una excepció tot i portar aquell sant torró.
Estes a terra i inconscient, queixal corcat i una dent,
se li aparegué el Dimoni escuat el del morro inflat i
l’Àngel tiet tronc, el que amb una motoserra del peu es treia el fong.
Per un cantó el Dimoni escuat amb cara d’amargat,
li difamava amb la cua tiesa i alhora arrissada;
no deixis mai de ser bandoler!!!
doncs tothom et respecta i et llença llaunes de birra pel carrer!!!
I per l’altre, l’Àngel tiet tronc,
k normalment la mig diada feia sota aquell jonc,
li cridava a cau d’orella, de dins a casa el Petes he vist sortir una ovella;
No Pere Juan III el del moviment de va i ve,
no pas cas has de fer al malvat de l’escuat, sis derbis variants i un vespino trucat,
doncs el que fas, pels sarraïns del rei
esta penat, sarzat i burzat!!!

Quan per fi el nostre bon amic Pere Juan III el Bandoler,
el coneixement guera recuperat,
tres orangutans i un mono d’aquells del cul pelat,
s’aixecà de terra, doncs no gens menys donà importància a les dues aparicions,
al arcs llacuna mamats,
he vist sis o set bretons.
Doncs de terra l’ajudà aixecà,
Pere Juan li preguntà, amb veu de carrespera
dons un gargall verd abans tení de llençà;
O bon Aparici, on misèries vas amb les rodes
però sense la bici!
No veus que pel camí de l’estopici
et portarà aquest mal vici!
I l’Aparici respongué,
al mateix temps que apedregava el masover;
No pas vos ser el primer que m’ho diu!
Sis espetecs i tres talls de cansalada i comprat allà al Riu.
Mes que hi vols que hi faci, si enganxat hi estic
com una ensaïmada al seu farcit!
Mentrestant, l’Aparici parlava,
vuit amanides guarnides amb un rava,
en Pere Juan mitja volta donà,
i cap al castell tornar a tirar,
una injecció de poliuretà del Baltà
a cada mà.

Preocupat perquè l’hora no sabia,
de mentres sis tragos fotré de ratacia,
a un home que per allà passava es dirigí,
entre les dents, del dinar, encara hi portava un llagostí.
Dons era en Bartomeu setzè l’hereu,
el que en comptes de portar el rellotge al braç
el portava al dit petit del peu.
O bon Bartomeu, que deu nidó quina brava et fot lo peu,
no serieu pas tan amables doncs l’hora dir-me?
Doncs nomes faltaria,
del balco se sentir cridar “kes blau jep Maria?”
al que passa que sota al sol m’haig de posar,
doncs ni rellotges analògics en aquesta època encara no hi ha!
Quan per fi en Bartomeu setzè l’hereu se’n ensortí,
al bar sis birres vaig anar a fer set gots de vi,
li digué;
Doncs dos quarts de dues i sis minuts de les 8 de la tarda de l’endemà passat no l’altre al migdia menys un minut, son,
l’esmigol encara busca en frodo bolson.
Ja amb l’hora sabuda i més tranquil que una orella peluda,
Pere Juan III el Bandoler a en Bartomeu gràcies li donà,
una abella patuda m’acaba de picar la mà,
i mes feliç, que un sense sostre amb un pis,
cap al castell anà tirant
amb un forat al dit que tenia aquell guant.


Tot d’una nostre amic Pere Juan III el Bandoler,
enmig es trobà d’una cruïlla perdut,
vull fer un concurs de titius,
però el porró tinc brut,
De lluny una molt grossa polseguera divisà,
doncs ésser ser els germans Cara Pebràs,
els que amb un carromato llençant camagrocs,
no deixaven pas gas,
i a darrere seu, l’estimat Oriol Frena,
el que sempre portava lligat el cistell
arrastrat d’una cadena.
Pere Juan, després d’espolsar-se i fer sis estosecs,
tot llençant el porró al cap de vuit maulets,
els hi preguntà amb aquella trepa,
al mateix temps que els hi observava la gepa,
per quin camí havia de tirar si a palau volia arribar.
Els germans Cara Pebràs li respongeren amb cert to de sarcasme,
tres esquirols estan mangant una pantalla de plasma,
El de fora s’ha perdut
i ara necessita el nostre ajut!
doncs crida en Turrossolla,
que vindrà intentant posar un got de tallat,
dins d’una ampolla!!
Pere Juan, sorprès i indignat al mateix temps,
agafà, i pel cap dels tres,
els i abocà una paletada de fems.
Els germans Cara Pebràs junt amb L’Oriol Frena,
començaren a corre com a cosacs,
sense mirar enrere però llençant draps.
Pere Juan sense molt asuntu aclarir,
anà tirant pel primer camí,
fart de vi i topant amb cada pi.

Pere Juan igual de perdut
i amb tot el nas brut,
seguí tirant camí amunt
tot degustant un torró d... Agramunt.
De repent es topà amb Heretgies dissetè l’Esgarrat,
el que tot i ser cec
practicava tir al plat.
Oh, digué Pere Juan;
Heretgies dissetè l’esgarrat,
vos que cada dia mengeu budell de gat,
no pas em sabríeu indicar,
amb sis minipimers a cada ma
on collons es el camí que guia fins al castell?
la nit de Nadal vaig pillar un mega tortell.
Oi tant que si,
respongué Heretgies,
tot llençant pel cap de la gent,
un grapat de bugies,
recte ha de seguir,
fins un pi milmillonari trobar,
que en comptes de pinyes,
ensïamades farcides fa!
Passat el pi,
cap a la dreta ha de tirar,
llòrens cap a l’esquerre, cap a la dreta, dreta, dreta, dreta, esquerre, esquerre, dreta fes-te un peta, esquerre, amunt i avall
i de seguida davant seu vorà
les muralles del castell,
he vist el Xavi Bages
passejant pel parc Güell.

Pere Juan com a noble bandoler i cortesianament,
les gràcies li donà,
i unes ulleres de sol, amb una mica de malicia
li regalà.
Pere Juan tot estranyat,
de l’explicació tant detallada
de Heretgies dissetè l’Esgarrat
tot i que no es veu
ni l’ungla grossa del dit del peu,
feu cas de les seves indicacions,
ja que n’estava fins els mismíssims
Collons!!!