divendres, 14 de desembre de 2012

CALENDARI SALUDABLE 2013

Si us falta algun regalet per nadal, aquí us deixo una idea:

El CALENDARI SALUDABLE 2013, amb còdi QR que ens porta directament a un bloc amb receptes, propietats, avantatges, etc. 

Salut!

http://www.apositiu.cat/327/












dissabte, 25 de febrer de 2012

El major robatori de la història de Catalunya

Una gran feina d'investigació que val la pena fer-la pública. Aquest tipus d'informació no la trobareu als mitjans de comunicació als que estem acostumats. Interessantíssim, si teniu ganes de posar-vos encara una mica més de mala llet.

Un cop he vist els reportatges, intentant assimilar-ho tot o gairebé tot, m'he reafirmat amb la idea d'aprofitar cada minut del dia i gaudir-ne, si es pot.


Esperar "una millor època" amb la colla de lladres, cacics, sicaris i mentiders dels que estem envoltats, és una insensatesa. Cada moment serà millor si cadascú de nosaltres desitja que ho sigui.

Definitivament, ara hem de callar menys que mai, ja n'hi ha prou de robatòris de guants blancs. Un altre món és possible i el tenim a les nostres mans.

Sols el poble salva el poble!







El major robatori de la història de Catalunya
Segueix-nos a Twitter: @_cafeambllet

Fa dos anys que a la revista cafèambllet investiguem el que fan amb els diners públics els gestors de la sanitat catalana. Hem trobat coses escandaloses.

Facturas fantasma, centenars de milers d'euros gastats en estudis que ningú ha pogut veure, alcaldes de diversos partits cobrint-se les esquenes els uns als altres, amenaces....

En aquest vídeo expliquem amb tot detall com funciona la trama, el mecanisme que permet que, arreu de Catalunya, polítics i empresaris gastin sense cap control centenars de milions d'euros cada any...

http://albanodante.blogspot.com/2012/02/el-major-robatori-de-la-historia-de.html?spref=fb

http://youtu.be/ru4GVlNWO4M

http://youtu.be/QHtMffmlNAk

dijous, 9 de febrer de 2012

DISSENY

Llegia avui un article sobre com Anneke Short ha expressat les idees preconcebudes, els tòpics o digeu-ho com volgueu, sobre els dissenyadors gràfics. Igual que un peix mossegant-se la cua.
Anneke és una jove dissenyadora londinenca que ha sabut plasmar, a parer meu i d'una manera molt gràfica, el què els i les dissenyadores tenim al cap.

La reflexió, amics meus, és que no sé si conec massa oficis més que s'hagin de justificar tant per fer la seva feina, fer-se valorar, justificar les hores treballades, ser creatiu/va, obrir la ment, invertir en coneixement, etc. I ella ho expressa des de London! Anneke, no baixis gaire al sud d'Europa a buscar feina, que encara estem pitjor. Fóra els comentàris irònics que en puguin sorgir, l'any 2002 vaig cursar uns estudis de disseny gràfic a London (http://www.csm.arts.ac.uk/). Va ser un mes molt intens, interessantíssim, on vaig tenir la oportunitat de tenir professors com Nick Ramage (http://www.nikramage.com/) o la Catherine Dixon (http://www.csm.arts.ac.uk/research/staffresearchprofiles/drcatherinedixon/) entre d'altres, que em van injectar una gran dosi d'autoestima com a futura dissenyadora. Ells han aconseguit, també, treballar en projectes de recerca, com el llibre sobre senyals de Dixon en què una editorial ha cregut en ells i gràcies a valorar-se la seva tasca, són on estan.
Aquell juliol de 2002 va passar volant entre classes, exposicions, museus, el metro i les estacions, projectes finals d'alumnes que es presentaven a un espai de la ciutat amb la subvenció per dur-los a terme de fons públics (casi com aquí.....he he he) i vaig haver de tornar aquí, a casa. Creieu-me que segueixo tenint la certa sensació de que allà se'ns valora infinitament més que per aquí, de moment. No sé si cal ser catastrofista del tot però crec que no hem arribat al nivell que vaig veure i viure aquell any. No conec ningú a qui al acabar els estudis universitàris hagi rebut cap ajuda, materials i la sala on exposar-ho, com tenien tots i cadascun dels graduats a la Central Saint Martins, el 2.002.

Bé, seguirem sent professionals, com hem estat sempre. I seguirem fent feines "de gratis", com hem fet sempre, però si és així, que ho poguem escollir nosaltres, que siguin projectes en els què hi creiem, que ens ajudin a formar-nos o a recordar com anava aquella part del programa. Valorem-nos i ens valoraran.
Qualsevol benefici extret d'un nou projecte serà positiu. No sempre cal rebre diners per obtenir resultats de la feina feta, només faltaria... La creativitat i recerca, per mi, porten implícits el treball constant, no deixar mai la formació i una curiositat portada a l'extrem.

Us deixo amb les imatges de les què us parlava, enjoy!


‘Confessions Of A Designer’, What Goes On In A Designer's Mind by Anneke Short