Sessió Modernista Aborigen

Fluids magnetoreològics

Heu vist la careta del programa de TV3 Nit i Dia? s'hi utilitzen ferrofluids. Com podeu comprovar, aquest tipus de líquids, visualment produeixen uns efectes força impressionants i les aplicacions són molt diverses: amortidors per automoció, aeronàutica, aparells d'àudio (altaveus) entre moltes d'altres.

Bàsicament és un líquid que reacciona als imans ja que té propietats magnètiques.

Un material dels anomenats intel·ligents, sempre interessants. Enjoy!

Dismaland

BANKSI DISMALAND, el parc de la tristesa

Protesta visual i brutal, poesia per a algunes, vergonya aliena per a d'altres.. i així anem fent.



Dismaland és un parc d'atraccions diferent, de denúncia, degradant i degradat, per puntualitzar que la societat necessita beure d'altres valors. Per recordar-nos que aquest món no té res de bonic. Que allò bonic som les persones i les nostres accions... alliberar-se cada vegada més del poder, que els pobles esdevinguin més madurs, més alegres i combatius. Que cadascú de nosaltres reflexioni en com ha de ser el parc d'atraccions de la vida..

Lluitem i siguem feliços


via GIPHY


via GIPHY

via GIPHY

via GIPHY

via GIPHY


Aquí teniu l'enllaç a tots els GIFS de Dismaland http://nowthisnews.tumblr.com/post/127251786975/the-art-of-dismaland-banksys-dystopian-theme-park

geometria simple. missatge clar. brillant.

Chema Madoz

Creativitat en estat pur

FORA CATALANS DELS PAÏSOS CATALANS

Això no és un manifest, i va ser escrit per ser llegit en veu alta. Aquesta arenga va ser dita amb la sang al cap entre cançó i cançó del concert que els surfing sirles vam fer el dia 15 d'agost davant la gernació congregada a còrsega amb jardinets per veure, bàsicament, al grup que vindria després que són els Obrint Pas. Davant de tants adolescents independentistes d'estelada per capa, tenia moltes ganes de dir quatre paraules sobre la possible existència d'altres conceptes de catalanitat. Així doncs, espero que el context ajudi a veure elperquè i el com de l'arenga, que no té pretensions teòriques ni cap altre objectiu que el de donar un altre punt de vista visceral, espitregat i tal com raja del que en pensem uns quants sobre els Països Catalans.

Martí Sales

Quin cony de Països Catalans és el que tan abrandadament reivindiqueu?
L’avorriment i l’estultícia feta poble?
On són la rialla i l’escatologia i el glamur que ens caracteritzaven?
On és l’esperit de carrer del barri xino d’en Vallmitjana i d’en Casavella?
I la picaresca de sota Montjuïc, la salabror quinqui de la Barceloneta,
l’alegria rumbera dels gitanos de Gràcia?

Si no tenim això, si ja no hi ha res d’això,
si no som el que érem,
si no som res (però fa de mal dir),
fem-nos fora, deixem pas als altres,
auto-exiliem-nos, fotem el camp:
fora catalans dels Països Catalans!

Preferim les picants espècies d’orient i les discoteques llatines on la gent es pega, sí,
però almenys ballen! Preferim els sevillanos que parlen amb la zeta, preferim els avis que parlen i escriuen en català pre-fabrià! Preferim la pesadilla argentina i les màfies russes, les italianotes que refreguen les natges al passar per davant de la cazalla! Preferim els salats i els arrauxats d’arreu abans que la grisor menestral d’aquí, els mil d’accents de qualsevol poble que el fotut barceloní que malauradament parlem!

Universal i ultra-local, la catalanitat és viatjar molt i dir que tot és una merda
és desitjar secretament fotre el camp però sempre tornar
és en Francesc Pujols fotent-li el dit a la xona de la Lídia de Cadaqués
són en Dalí i en Lorca tocant-se gens dissimuladament el cul
és en Josep Pla pelant-se-la davant d’un plat de seques
és l’Aladi i la Santpere cantant a duet “El vestir d’en Pasqual”
és dur la Moreneta tatuada al pit i fer màgia negra
és mirar-se molt el melic i no netejar-se’l mai

Però el més importants és:
I on és que hem deixat els lluentons?
ON SÓN ELS LLUENTONS QUE’NS FEIEN BRILLAR?

Volem un país eufòric, un país amfetamínic, orat, eixelebrat, golafre, canalla, ocurrent, de llargues sobretaules i infinits vermuts, de festes majors de barri i res de macroespectacles, de taverna i sala de festes, d’ateneus populars i de sardinades a la platja, d’Einstein al carrer Canuda i de Miles Davis al Palau de la Música, del modernisme més passat per absenta i del romànic de la cara fosca del Pirineu, de les revoltes populars i del POUM, de la caputxinada i de les organitzacions secretes, de l’allioli i de la becada, del Delta lisèrgic i del Montseny satànic!

Volem el país que va engendrar March i Budellam, Santos, Puigserver, Miró i Dioptria, Cassasses, Mompou i Peret, Jujol, Anarcoma i la mare que els va parir!

Espitregats o amb corbata de seda, (res de caspa botiguera!),
o els carrers o els palaus!

De les barricades al cel
(de neó
del Paral·lel)

Martí Sales

art, street art

This is Colossal

Street Art Utopia

Brooklyn Street Art