dijous, 9 de febrer de 2012

DISSENY

Llegia avui un article sobre com Anneke Short ha expressat les idees preconcebudes, els tòpics o digeu-ho com volgueu, sobre els dissenyadors gràfics. Igual que un peix mossegant-se la cua.
Anneke és una jove dissenyadora londinenca que ha sabut plasmar, a parer meu i d'una manera molt gràfica, el què els i les dissenyadores tenim al cap.

La reflexió, amics meus, és que no sé si conec massa oficis més que s'hagin de justificar tant per fer la seva feina, fer-se valorar, justificar les hores treballades, ser creatiu/va, obrir la ment, invertir en coneixement, etc. I ella ho expressa des de London! Anneke, no baixis gaire al sud d'Europa a buscar feina, que encara estem pitjor. Fóra els comentàris irònics que en puguin sorgir, l'any 2002 vaig cursar uns estudis de disseny gràfic a London (http://www.csm.arts.ac.uk/). Va ser un mes molt intens, interessantíssim, on vaig tenir la oportunitat de tenir professors com Nick Ramage (http://www.nikramage.com/) o la Catherine Dixon (http://www.csm.arts.ac.uk/research/staffresearchprofiles/drcatherinedixon/) entre d'altres, que em van injectar una gran dosi d'autoestima com a futura dissenyadora. Ells han aconseguit, també, treballar en projectes de recerca, com el llibre sobre senyals de Dixon en què una editorial ha cregut en ells i gràcies a valorar-se la seva tasca, són on estan.
Aquell juliol de 2002 va passar volant entre classes, exposicions, museus, el metro i les estacions, projectes finals d'alumnes que es presentaven a un espai de la ciutat amb la subvenció per dur-los a terme de fons públics (casi com aquí.....he he he) i vaig haver de tornar aquí, a casa. Creieu-me que segueixo tenint la certa sensació de que allà se'ns valora infinitament més que per aquí, de moment. No sé si cal ser catastrofista del tot però crec que no hem arribat al nivell que vaig veure i viure aquell any. No conec ningú a qui al acabar els estudis universitàris hagi rebut cap ajuda, materials i la sala on exposar-ho, com tenien tots i cadascun dels graduats a la Central Saint Martins, el 2.002.

Bé, seguirem sent professionals, com hem estat sempre. I seguirem fent feines "de gratis", com hem fet sempre, però si és així, que ho poguem escollir nosaltres, que siguin projectes en els què hi creiem, que ens ajudin a formar-nos o a recordar com anava aquella part del programa. Valorem-nos i ens valoraran.
Qualsevol benefici extret d'un nou projecte serà positiu. No sempre cal rebre diners per obtenir resultats de la feina feta, només faltaria... La creativitat i recerca, per mi, porten implícits el treball constant, no deixar mai la formació i una curiositat portada a l'extrem.

Us deixo amb les imatges de les què us parlava, enjoy!


‘Confessions Of A Designer’, What Goes On In A Designer's Mind by Anneke Short